comunicació

1 f. [LC] Acció de comunicar; l’efecte. Comunicació d’idees, de notícies. La comunicació del moviment a una màquina. He rebut una comunicació del jutge.
2 1 f. [LC] Acció de comunicar-se dues o més persones o coses entre elles, l’una amb l’altra. Permetre la comunicació entre l’acusat i el seu defensor. Les dues famílies tenen molta comunicació. Establir, mantenir, la comunicació entre dos llocs distants. Posar-se en comunicació amb la família.
2 2 [CO] comunicació no verbal Cinèsica .
2 3 f. [TC] [LC] Transmissió d’informació d’un punt a un altre mitjançant el telèfon, la ràdio, etc. Parlava per telèfon, però s’ha tallat la comunicació.
2 4 [TC] comunicació òptica Comunicació que utilitza les ones de llum, habitualment procedents d’un làser.
3 f. pl. [LC] Conjunt de les vies de comunicació d’un país, d’una regió, etc. La tempesta ha tallat les comunicacions amb França. Una zona poc poblada, amb comunicacions deficients.
4 1 f. [SO] [CO] Transmissió de significats culturals dirigida a un gran públic. Teoria de la comunicació.
4 2 [SO] comunicació de massa Comunicació 4 1 .
5 f. [LC] [AD] Aportació científica a una reunió d’estudiosos. Una comunicació al Ple de l’Institut. Presentar una comunicació al Congrés de Medicina.